Fa uns dies el València CF estava a tan sol sis punts del descens. Hui pareix que Mestalla se li queda xicotet. La clau, Juan Antonio Pizzi.

L’equip va començar la temporada amb uns nombres similars, si no pitjors, als de la temporada del fatídic descens en 1986. La fugida de Valverde per la porta de darrere i els nyaps de Djuikic amb el procés de venda del club al millor postor perl mig no auguraven gens bo. La pau social, emmordassada pels deutes, la venda dels seus millors jugadors i l’estira i arronsa entre Bankia, la Fundació i el Consell semblaven núvols negres a sobre de l’entitat i en açò el València arribàal Camp Nou i l’estadística es trenca. Han tornat els temps del Piojo López i Mendieta? No, és l’Era Pizzi.

Juan Antonio Pizzi, hispano argentí de Santa Fe. exjugador del mateix València, Tenerife, Barcelona, Vila-real i de la selecció espanyola de futbol, va viure en els noranta la seua etapa daurada com a futbolista a Espanya. Va aconseguir guanyar el Trofeu Pichichi amb el club tinerfeny. En passar quinze anys com a professional va penjar les botes en 2002 després de marcar en les lligues argentina, portuguesa i mexicana. El jugador se’n va anar però Pizzi va reaparèixer com un dels millors seleccionadors de l’actualitat.

En 2005, en la seua Argentina de l’ànima, es fa càrrec del Colón de Santa Fe. No va encetar cap. Solament va estar en la banqueta tres partits i va patir tres derrotes. Va marxar a Xile i en 2010 guanya, amb l’Universitat Catòlica, el campionat del Bicentenario. Al seu regrés a l’Argentina dirigirà el Rosario Central en segona divisió i, finalment al San Lorenzo de Almagro on, en 2013, guanya el Torneig Inicial.

El San Lorenzo té entre els seus afeccionats un de molt especial, el Papa Francisco. Quan una delegació de l’equip va visitar a Jorge Mario Bergoglio al Vaticà i li va fer lliurament d’una samarreta amb els colors, el president, Matías Lammens, va negar davant el Bisbe de Roma que Pizzi anara a deixar l’equip malgrat els rumors que el situaven en l’òrbita valencianista. Poques persones menteixen a un papa, Lammens ho va fer.

Als pocs dies Juan Antonio Pizzi era presentat com a entrenador del València Cf. En estes setmanes ha donat un gir a la plantilla. El vestuari s’ha vist revolucionat amb l’eixida i entrada de jugadors de manera compulsiva i el resultat es veu en el marcador de Mestalla el passat dissabte: 5 a 0.

Es pot dir que hi ha partit encara. Europa està més a prop i la maquinària valencianista, greixada per Pizzi, mira cap amunt en la classificació. Amb il·lusió, tenacitat i valencianisme (ITV) sembla que vivim millors dies. Pot ser que siga cosa del coratge del santafecí solament o, pot també, qui sap, que algú més estiga apostant per l’equip: un vell conegut del Macanudo que viu a Roma i vesteix normalment de blanc.