Vos deixe ací la vinyeta que he preparat per a La Gaceta en col·laboració amb Fede de Juan i Los Clones.

Quan el regne no és d’este món IBIceversa

“Queda molt bé açò de demanar-li a l’Església que pague l’IBI. És d’allò més progre. No com el que diuen aqueixos carpetovetónicos de missa diària que governen el país”. Esta frase l’he sentit en diferents formats al llarg de les últimes setmanes per onsevulla. Sens dubte un argument més que demagògic que tracta d’ocultar les freturoses alternatives de cert sector de l’esquerra referent al moment econòmic que vivim.

I dic demagògia amb totes les seues lletres perquè l’Església (totes, no solament la Catòlica Apostòlica i Romana), així com la resta de confessions religioses, fundacions mil, organitzacions polítiques, socials i sindicals, etc. estan exemptes del pagament com arreplega la Llei sinó que l’argument l’única cosa que pretén, una vegada més, és l’enfrontament entre els espanyols.

No sóc catòlic. Ho sabeu. Em confesse cristià evangèlic, protestant per al comú i “queixós” per als íntims. No obstant açò ningú li pot negar a l’Església Catòlica l’important paper que juga en estos moments de crisi atenent diàriament a milers d’espanyols i estrangers en les seues cases d’acolliment, menjadors socials, servicis assistencials,… Sense explicar l’important paper que realitza en la preservació del patrimoni històric nacional! La labor de l’Església en el nostre país és excepcional i aconsegueix a sectors socials que s’han vist relegats a un segon pla d’exclusió. Si parlem en xifres, l’acció dels catòlics suposen a l’Estat un estalvi proper als 32.000 milions d’euros anuals. Per açò em semblaria una mesura que no s’ajusta a la realitat del país.

El que sí em sembla més que criticable és que per part del PSOE de Rubalcaba o l’IU de Cayo Lara s’inicie una campanya, a través de mocions en els ajuntaments, perquè l’Església pague l’impost però no es promou el propi perquè també ho facen, per exemple, els partits polítics. No em pareix ni de justícia, ni de raó. Com a màxim lo que pot aconseguir-se és que augmente l’enfrontament en el país i el país, amics socialistes, està més que afarte de tanta lluita inútil.

Per part de la Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo Blázquez, prelat de Valladolid reclama als sacerdots “sensibilitat amb la situació immensament complicada que vivim” i que no defensen amb “ungles i dents” les exempcions.

Hi ha regnes en este món i en l’altre. Espere que en el “altre” la cosa no siga així.